Quina relació de parella tinc? (III) – Ho compartim tot
¿Quina relació de parella tinc? (II) – Autonomia amb espai compartit
6 juny, 2016
Quina relació de parella tinc? (IV) – Relacions de dependència o relacions tòxiques
1 juliol, 2016
Des del bloc de la consulta de Psicologia de Barcelona ubicada al barri de les Corts continuem amb la cadena de posts sobre les relacions afectives.
Recordem la classificació de tipus de parelles en funció del grau d’autonomia i dependèndia entre els seus membres:
- Parelles amb membres autònoms.
- Parelles amb membres autònoms i espai compartit.
- Parelles que ho comparteixen tot.
- Parelles amb dependència/abús.
Ja hem explicat en anteriors posts aquelles parelles en què els membres són autònoms i aquelles que combinen l’espai compartit amb l’espai propi. En aquest tercer post parlarem sobre aquelles parelles que ho comparteixen tot.
Compartir-ho tot amb algú i que aquesta persona senti interès per tot el que fa l’altre membre és molt complicat.
Avantatges:
- Compartir molts espais amb la parella pot ser molt gratificant a curt-mig termini.
- Són parelles que acostumen a tenir facilitat per adaptar-se aparentment a les inquietuds de l’altre.
- Tenen alta facilitat i predisposició a construir projectes de parella a curt, mig i llarg termini.
Inconvenients:
- És fàcil que els projectes personals passin a un segon pla.
- Ambdós membres es veuen submergits al món de l’altre (persones, aficions…) un món que potser no els satisfà del tot.
- Una possible ruptura seria complicada d’afrontar donat que l’altre membre està present en tots els àmbits de la vida. Les rutines i aficions que cadascun dels membres tenia abans d’iniciar la relació de parella han desaparegut.
Perquè una relació de parella sigui el més sana possible és important que els dos membres s’esforcin en crear espais comuns i també espais individuals.
Aquest tipus de parella respon al mite de l’amor romàntic. Aquest mite descriu l’encaix perfecte entre dues persones: la mitja taronja. Aquest mite parla d’ànimes bessones que es troben i estan fetes l’una per l’altra i quan es troben ho comparteixen tot. Són dues meitats que individualment no sumen un tot, és a dir, que sense l’altre els falta alguna cosa. Voler-ho fer tot amb la parella és usual a l’inici de la relació perquè la parella s’està coneixent però a mig termini és normal que cada membre tendeixi a recuperar els seus espais personals. Compartir-ho tot amb algú i que aquesta persona senti interès per tot el que fa l’altre membre és molt complicat.
Perquè una relació de parella sigui el més sana possible és important que els dos membres s’esforcin en crear espais comuns i també espais individuals.
En el proper i darrer post d’aquesta cadena parlarem de les relacions de dependència i abús.
No te’l perdis!
Roca Balagué
Psicòleg Col·legiat 16563
Psicologia Roca
Consulta de Psicologia a Barcelona
