Des de la consulta de Psicologia de Barcelona, al barri de les Corts, aquesta setmana seguim amb la sèrie de posts “Teràpia de parella a Barcelona” i si ja hem parlat dels mites de l’amor romàntic avui abordarem els problemes més comuns que poden tenir els matrimonis i les parelles.
Alguns dels problemes més comuns que es treballen en la teràpia de parella són:
- La mala comunicació
- La rutina
- Problemes amb el sexe
- La gelosia
- La manca d’autonomia o independència
- Manca (o diferència) de projectes de futur
- Canvis en la família
- Infidelitat
Tot i que els inicis d’una relació afectiva poden no ser tan fàcils o idíl·lics com ens descriuen les pel·lícules, els problemes més seriosos i profunds que faciliten les crisis de parella o crisis matrimonials acostumen a sorgir més endavant. Per què?
En la fase d’enamorament les parelles mostren la seva millor faceta de sí mateixes però després poden sorgir els problemes
Les parelles es constitueixen per atracció i interessos comuns, és per aquest motiu que en la fase d’aparellament les dones i els homes intenten mostrar les seves millors facetes. Què vol dir això? Quan algú ens agrada, per seduir i acostar-nos més a l’altra persona, intentem ser més atractius per a l’altre i amagar les coses que sabem (o intuïm) que no li agradaran. Això pot induir (i passa sovint) a transmetre una versió millorada de nosaltres mateixos que, amb el pas del temps, s’anirà esvaint poc a poc.
- La mala comunicació
Un dels principals indicadors d’una relació afectiva sana és tenir una bona comunicació. Tenir una comunicació eficient significa poder transmetre al nostre marit o dona el que pensem, sentim i necessitem d’una manera assertiva. Què vol dir això? Poder expressar el que ens il·lusiona o ens preocupa d’una manera clara i transparent sent honestos amb nosaltres mateixos. I, anem més enllà, de vegades si som sincers amb el que sentim arribarem a la conclusió que hi ha aspectes personals en els que la nostra parella no ens pot ajudar i depenen exclusivament de la nostra responsabilitat.
És a dir, per mantenir una bona comunicació cal un equilibri entre compartir amb la nostra parella el que ens inquieta però sense volcar en ella la responsabilitat d’aspectes que només nosaltres podem resoldre (problemes amb el treball, conflictes amb les pròpies famílies , etc.).
- La rutina
La manca de novetats o de nous projectes, la monotonia del dia a dia, la distribució de les tasques domèstiques… poden ser aspectes que deteriorin poc a poc les relacions de parella i comportin tedi o frustració.
Serà important millorar les habilitats comunicatives de la parella així com generar noves il·lusions i projectes per compartir.
- Problemes amb el sexe
La freqüència, la qualitat, la monotonia… El sexe és cosa de dos i, en parella, és la unió entre passió i afectivitat. Per aquest motiu, és complicat que les parelles es puguin entendre en tots aquests aspectes. És habitual que un dels dos membres li vingui de gust més el sexe i a un altre menys, que les pràctiques acabin repetint fins a deixar de generar passió o novetat, etc.
- La gelosia
Ja vaig comentar en l’anterior post “Teràpia de parella (I): el mite de l’amor romàntic” els problemes que poden sorgir amb la gelosia. Moltes parelles poden arribar a pensar que la gelosia és una demostració d’amor però, lluny d’això, és la manifestació d’inseguretats i pors que poden deteriorar la relació de parella.
- La manca d’autonomia o independència
Moltes parelles quan es constitueixen comencen a compartir temps i activitats. Al llarg del temps pot succeir que hagin deixat de banda les aficions personals. Reduir o anul·lar l’espai personal ens farà més fràgils com a persones i ens farà més dependents. Per a més informació pots veure la cadena de posts “Quina relació de parella tinc?“, especialment el post “Relacions de dependència o relacions tòxiques“.
- Manca (o discrepància) de projectes de futur
Pot passar que, un cop satisfets els objectius que la parella tenia en comú (anar a viure junts, formar una família, etc.) no hi hagi nous objectius i hi hagi una vivència negativa sobre la manca de projectes. També pot existir una discrepància en relació al futur, per exemple, la dona vol tenir fills i l’home no (o viceversa). Una altra situació es pot donar en aquelles parelles en què els membres estan en punts vitals diferents: mentre un dels dos ve d’una relació davant-anterior amb fills, l’altre membre ve d’una etapa de solteria. Així doncs, és fàcil que els dos membres tinguin necessitats diferents.
- Naixement d’un fill o d’una filla
Moltes parelles tenen l’esperança que el naixement d’un nou fill o d’una filla comportarà la solució dels seus problemes i els unirà més en la seva relació. Tant si el projecte de paternitat/maternitat és desitjat com si no és planificat, el fet és que el naixement d’un fill comporta nous reptes en la qual la parella abans no s’ha enfrontat. Així doncs, un nou membre a la família suposarà exercir nous rols a dur a terme, reorganització de l’economia domèstica, renunciar a plans d’oci i, especialment al principi, menys hores de descans.
El suport de la família extensa (avis, oncles …) i amics, la possibilitat de facilitats laborals per a la conciliació familiar ajudaran a reduir l’estrès. Tot i així, l’aspecte bàsic que depèn de la parella serà mantenir una sana comunicació entre els seus membres per compartir alegries, pors i frustracions.
- Emancipació dels fills/es
L’emancipació dels fills i les filles és un altre aspecte pot significar un problema en la relació de parella o matrimoni. Algunes parelles han centrat la seva atenció en la criança dels fills i durant molts anys la seva relació s’ha basat en l’educació d’aquests. Hi ha famílies que pateixen la coneguda “síndrome del niu buit” quan els fills se’n van de casa i, aquesta síndrome, afecta directament a la parella.
- Infidelitat
Un dels aspectes que més deteriora les relacions de parella o matrimonis és la infidelitat per part d’algun dels cònjuges. La infidelitat (ja sigui emocional o sexual) trenca la confiança establerta entre els membres de la parella. La majoria de parelles es defineixen com monògames, és a dir, mantenen relacions només amb el seu cònjuge i aquest és un acord establert des d’una fase primerenca de la relació. Sanejar la relació després d’una infidelitat no és tasca fàcil però tampoc impossible. S’hauran d’analitzar les causes de la infidelitat i també les conseqüències de la mateixa per poder mirar cap al futur.
I fins aquí aquest post sobre els problemes més comuns en les parelles o matrimonis que poden causar serioses crisis fins a provocar la ruptura de la relació de parella. Si el teu company/a i tu teniu problemes en la vostra relació pot ser convenient demanar ajuda a un psicòleg per iniciar una Teràpia de parella.
Pots trucar per demanar hora al 644 48 48 89 o enviar un correu electrònic psicologiaroca@copc.cat a la consulta de psicologia a Barcelona.
En el proper post de “Teràpia de Parella a Barcelona” parlarem sobre com és l’amor entre parelles gais o lesbianes.
Roca Balagué
Psicòleg Col·legiat 16563
Psicologia Roca
Consulta de Psicologia a Barcelona
