“El meu fill té 13 anys, fuig dels llibres, només perd el temps amb les noves tecnologies…no vol fer deures, se’n va a dormir a la 1 de la matinada…sempre la mateixa història…menteix constantment dient que no té deures, que no té exàmens…el tutor no para de trucar-nos…li hem tret el mòbil, la televisió, no surt…però ni així es posa a estudiar.”
Des de la consulta de psicologia, ubicada al barri de les Corts, Barcelona, avui comencem una cadena de posts, que parlaran de les dificultats en l’aprenentatge i els problemes amb els estudis que pateixen nens, nenes i adolescents.
Habitualment, la manca d’interès pels estudis es deu a una baixa motivació.
Moltes famílies veuen com els seus fills, poc a poc, van perdent l’interès en l’estudi; els seus fills suspenen, no tenen hàbits d’estudi, i els manca ordre. Sovint, dediquen més temps a jugar i passar-ho bé amb els amics, que a atendre a classe i realitzar els deures a casa, fet que acaba derivant en un problema amb els estudis.
Assíduament, la falta d’interès pels estudis, es deu a una baixa motivació. Habitualment, els pares solen intentar que els seus fills estudiïn més, castigant-los si no ho fan, i fent-los regals quan sí. Tot i això, veuen que no aconsegueixen el seu objectiu, i els seus fills segueixen traient males notes. És important que els nen/a o adolescent, trobi sentit a l’estudi veient les conseqüències que això tindrà en un futur.
Com augmentar la motivació pels estudis del meu fill o filla?
Per augmentar la motivació, i per tant, el rendiment, hem de proporcionar metes que siguin suficientment difícils perquè quan ho aconsegueixin, vegin que són capaços i alhora, que no siguin tan complicades que la probabilitat de fracassar sigui molt alta. En ocasions, els nens i nenes que tenen problemes d’aprenentatge, son tan insegurs que prefereixen suspendre perquè no estudien, abans que estudiar i suspendre igualment; tenen por al fracàs.
Un altre aspecte que ajudarà a augmentar la motivació, seran els premis. El premi no ha de ser amb diners, sinó amb elogi i reconeixement, que el nen vegi que valorem el seu esforç. Això, l’ajudarà a seguir millorant. No obstant això, s’ha de tenir present que el càstig no promou les accions, sinó que les limita.
I fins aquí el post d’avui. A la pròxima entrada, parlarem dels problemes més comuns als que s’enfronten els nens/es, adolescents i pares i mares.
Marina Roca
Psicòloga Infantil
Número Col·legiada 20417
