“Estava mirant a Instagram una festa de Barcelona a la qual hi havia amics (i jo no) i després, a Facebook, vaig veure un altre esdeveniment que m’havia perdut a l’Hotel Vela de Barcelona: em vaig sentir abatut”
En la societat en què vivim, especialment en ciutats com Barcelona o Madrid, si una cosa ens defineix és anar accelerats i no només en el nostre treball, sinó també en el nostre temps lliure.
FOMO: Por de perdre’s alguna cosa
La por de perdre’s alguna cosa, recentment anomenat FOMO, és la forma moderna i digital de la por social més tradicional: l’exclusió. FOMO és un terme que esdevé de l’anglès i les seves sigles signifiquen Fear of Missing Out. Aquesta nova por és molt present entre els joves menors de 30 anys, i apareix quan un jove se sent exclòs d’un event social que s’ha celebrat i en el que no ha estat present.
FOMO és la forma moderna i digital de la por social més tradicional, com l’exclusió
El concepte no és nou, però el seu actual nivell d’influència s’ha realçat per la unió de dos factors: les xarxes socials i l’ús de smartphones o telèfons intel·ligents.
La comunicació en els nostres temps ha canviat de manera que gràcies a les xarxes socials podem saber en temps real el que està succeint en qualsevol lloc del món. Aquest nou flux d’informació ha comportat canvis positius i negatius en el nostre comportament i la nostra manera de relacionar-nos amb altres.
Els principals canvis positius que s’han comportat aquesta relativament nova forma de comunicar-nos és poder facilitar el contacte amb persones que estaven lluny de les nostres vides per un canvi geogràfic de treball (han anat a viure a Londres, Berlín, Madrid…). També pot passar que la distància no és física sinó temporal: el pas del temps i circumstàncies tenen també ens separen de moltes persones. Per qualsevol raó, les xarxes socials han acostat aquestes persones només a un clic de les nostres vides, permetent a restablir els llaços que eren fràgils, facilitant que podem establir-los novament.
Les persones que pateixen FOMO se senten excloses i inferiors a les que han participat en l’esdeveniment social en el qual elles no han assistit
D’altra banda, i parlant sobre el tema aquí ens ocupa, les xarxes socials també tenen les seves ombres. Ser constantment exposats a què passa al nostre voltant pot tenir efectes negatius en la nostra persona si no sabem com gestionar aquesta informació. Sembla que les persones que pateixen FOMO se senten excloses i inferiors a les persones que han participat en aquell esdeveniment social en què elles no hi han anat. Segons investigacions recents, s’assenyala que el FOMO es presenta entre persones d’entre 18 i 33 anys d’edat i que aquestes sensacions sostingudes en el temps poden provocar ansietat i depressió.
El FOMO sostingut en el temps pot provocar ansietat i depressió
La por al rebuig o sentir-se aïllat no és un fenomen nou del segle XXI. Som éssers socials i necessitem el contacte humà. Tot i això, aquesta exposició a informació continua i permanent facilita que la por d’algunes persones pugui convertir-les en més fràgils i vulnerables en la seva vida quotidiana. D’una banda, no podem estar per tot arreu en tot moment i, d’altra banda, les persones que pengen fotos o vídeos en xarxes com Instagram, Facebook, etc. pugen a la xarxa la millor versió del seu esdeveniment, comportant una lleugera -o no tan lleugera- distorsió de la realitat: normalment es transmet una realitat millorada de l’esdeveniment real. Si quan veiem imatges o vídeos no tenim pensament crític (avaluar la situació en la seva amplitud) podem arribar a pensar que tothom s’ho està passant “genial” i nosaltres tenim vides mediocres i insignificants. Aquesta interpretació dels fets és, sens dubte, esbiaixada i afavoreix l’aparició de pensaments amb idees irracionals i de tipus absolut blanc-negre o tot-res.
Si quan veiem imatges o vídeos no tenim un pensament crític podem arribar a pensar que “tothom s’ho està passant genial” i nosaltres tenim vides insignificants.
És sa i natural tenir interés per conèixer el que passa al món i curiositat per saber què fa la gent del nostre voltant, igual que també és lògic que puguem sentir cert disgust per no haver viscut l’esdeveniment que estem veient a la xarxa. No obstant això, si aquest malestar és intens i se’t fa difícil gaudir el teu dia a dia o et torturen pensaments recurrents, és important que consultis a un expert en Psicologia per a poder abordar el que t’està passant.
Des de la consulta de psicologia a Barcelona, al barri de Les Corts, realitzem tractaments psicoterapèutics amb adolescents, joves i adults per ajudar a tractar aquest i altres problemes. Pots trucar al 644 48 48 89 per demanar hora de visita o enviar un correu electrònic a psicologiaroca@copc.cat per sol·licitar terapia on-line.
Roca Balagué
Psicologia Roca
Consulta de Psicologia a Barcelona
Psicòleg Col·legiat 16563
