Al meu fill li dono tot el que vol

Dimarts passat vaig trobar-me amb una amiga i el seu fill al Turo Park, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Mentre el seu fill jugava amb altres nenes i nens, ella em va explicar els problemes que tenien ella i la seva parella per educar-lo. “A vegades diu que està avorrit o fa una rabieta i perquè pari li dono el que vol i estigui content”. Educar no és fàcil, és realment una tasca complicada i lloable. A vegades podem tenir dubtes sobre si el que fem com a mares o pares és correcte.

Avui en dia, un recurs és donar als nostres fills i filles tota la diversió possible per així fer-los contents.

És relativament fàcil donar a un infant tot el que desitja: llaminadures, cromos de col·leccions de moda, gelat, tablets… i així tenir-lo content. És bonic veure’l feliç però no sempre podrà ser així.

És bonic donar sempre als nostres fills el que volen i veure un somriure a la seva cara, però això no ho podrem fer sempre.

Quan les i els infants es van fent grans, cada vegada és més complicat que sempre tinguin el que desitgen. És en aquest moment en què entraran en contacte amb la frustració, la impotència i, potser, la ira.

Sempre podem aprendre a contactar amb les nostres emocions i sentiments, però resulta més fàcil contactar-hi de petits i anar aprenent a gestionar-les poc a poc, enlloc d’haver-ho de fer als 15 anys.

Sempre es pot aprendre a gestionar les pròpies emocions, però és més fàcil fer-ho de petits.

Ensenyar als nostres fills que l’espera forma part de la vida, que no ho podem tenir tot quan volem… que l’avorriment existeix i és important saber conviure amb ell, els ajudarà a ser persones més fortes.

Molts dels problemes de conducta i de conflictes familiars en adolescents (però també en infants) venen per la incapacitat de contactar gestionar les pròpies emocions.

Consell

Quan creguis que el joc del teu fill és excessiu o pensis que ja ha menjat suficients llaminadures tingues valentia i explica-li que, per avui, ja és suficient. Probablement s’enfadarà o no ho entengui. En aquest moment pots acompanyar-lo amb el seu disgust o ràbia i, sense ser insistent, explicar-li que tu tampoc no tens tot el que desitges i que és normal que ara se senti malament. Si pots complementar-ho amb una mostra d’afecte, millor. El més probable és que no ho entengui i segueixi enfadat: deixa-li espai perquè pugui contactar amb les seves emocions.

Sé que és molt complicat…! Tot i això, és important aprendre ja des de petits a gestionar la frustració. Continuarem parlant d’aquest tema en altres posts.

Fins aviat!

Roca Balagué

Psicòleg col·legiat 16563

Consulta de Psicologia a les Corts