Aquesta és l’última entrada de la cadena de posts LGTBI a Barcelona, en què hem tractat:
- LGTBI: Mites i realitats sobre l’homosexualitat
- LGTBI: Relacions entre homes gais: ¿sexe o compromís?
- LGTBI: Relacions afectives entre dones
- LGTBI: Què passa amb els i trans?
Com diu el títol, aquesta última entrada va dirigida al col·lectiu trans.
Què vol dir ser trans?
El terme “trans” s’utilitza avui com a concepte paraigua que engloba les diverses formes i identitats de persones que no s’identifiquen amb el seu gènere que els va ser assignat en néixer; inclouria doncs persones transsexuals, persones transgènere i transvestits.
Igual que quan parlem del sofriment d’homes gais, dones lesbianes i homes i dones bisexuals, en el cas de les persones trans, gran part del sofriment ve causat pel desconeixement i la ignorància de l’entorn, ja sigui família, amistats, mitjans de comunicació, etc.
Actualment, la nostra societat s’estructura en base a un binomi rígid de gènere home-dona que, a més, s’imposa que vagi lligat al sexe biològic mascle-femella.
Quina diferència hi ha entre sexe i gènere?
Per entendre alguna cosa del món trans, hem de començar a distingir quina diferència hi ha entre sexe i gènere. El sexe es basa en les característiques físiques i biològiques de les persones, mentre que el gènere és una construcció social. Que un nen tingui penis seria una qüestió de sexe, mentre que li agradi el blau seria cosa de gènere. En el gènere dels agents socials (família, escola, amistats, mitjans de comunicació, etc.) tenen un paper clau, ja que ens repeteixen una i altra vegada com ha de ser i comportar-se un home (fort, dur, decidit …) i com ha de ser una dona (dolça, amable, sensible …).
Que un nen tingui penis seria una qüestió de sexe, mentre que li agradi el blau seria cosa de gènere.
Aquests patrons que la societat ens transmeten són clars i rígids: les nenes i els nens aprèn ràpid què s’espera d’elles i d’ells.
Quin és el procés d’assignació de gènere?
Dit això, també cal afegir que la cosa es complica. Perquè si la qüestió social és complicada, la part biològica no és tan senzilla com sembla. Quan una mare es fa una ecografia i pregunta “és nen o nena?” La resposta sol ser “serà nen perquè té penis” o bé “crec que serà nena perquè no li veig el penis”. Així doncs, encara que sembli sorprenent, el gènere assignat va en funció de la presència de l’aparell genital masculí (nen) o de la seva absència (nena).
Cal apuntar que hi ha altres característiques que també tenen relació amb el sexe biològic però que sovint passen desapercebudes:
- gènere cromosòmic (XX, de la dona, davant de XY, de l’home).
- gènere gonadal (ovaris enfront de testicles).
- gènere hormonal (estrògens i pro-progesterona enfront de testosterona).
- òrgans accessoris interns (úter i vagina enfront de pròstata i vesícules seminals).
- aparença genital externa (clítoris i vulva enfront de penis i escrot)
- gènere assignat (és un nen o és una nena)
Quin problema hi ha amb ser trans?
Després d’aquesta llarga explicació serà una mica més fàcil entendre tots els problemes que es poden generar quan una persona trans està en el nostre entorn. Perquè -i això és important- el problema ve de l’entorn, no de la persona trans. Com vivim en una societat que distingeix molt clarament el que és ser dona i el que és ser home (com ja hem comentat abans), quan una persona no encaixa en cap de les dues categories pot arribar a nivells de patiment importants. Per què? Doncs perquè la societat està repetint una i altra vegada a aquesta persona que ha d’encaixar si o si en una d’aquestes dues categories estrictes dona o home, i que no valen termes intermedis.
Quan una persona no encaixa en cap de les dues rígides categories (dona-home) pot arribar a nivells de patiment importants.
Si les persones trans poguessin expressar-se amb naturalitat en el seu entorn i mostrar certes parts típicament masculines i altres femenines i les persones que les envolten poguessin acceptar-ho no trobaríem malestar. Però encara queda molt camí per fer.
Si no et sents còmode/a amb el teu cos i et resulta complicat expressar o compartir-lo amb persones de confiança, un procés de psicoteràpia pot ser positiu per ajudar-te a sentir-te millor.
Si la teva filla o el teu fill t’ha expressat inquietuds o preguntes a les que et resulta difícil donar-li respostes, cal que, d’una banda, t’informis buscant informació contrastada sobre la transsexualitat i, d’altra banda, consultis a un professional de la psicologia.
Si no et sents còmode / a amb el teu cos i sents malestar, un procés de psicoteràpia pot ser positiu per ajudar-te a sentir-te millor.
I fins aquí la cadena de posts dedicada al col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). Espero que aquestes entrades hagin estat del teu interès.
Roca Balagué
Psicologia Roca
Consulta de Psicologia a Barcelona
Psicòleg Col·legiat 16563
