Des de la consulta de Psicologia Roca al barri de les Corts (Barcelona) ens proposem a abordar els motius més comuns que comporten desenvolupar un trastorn d’ansietat. Recorda que al post anterior “Què és l’ansietat?” ja vam diferenciar entre “tenir ansietat” i “estar diagnosticat o diagnosticada d’un trastorn d’ansietat”. Entenem l’ansietat com un mecanisme sa i adaptatiu i el trastorn d’ansietat com una dificultat per afrontar els reptes de la nostra vida quotidiana (anar a treballar, assistir a reunions familiars, agafar el transport públic, etc.).
Podem definir els trastorns d’ansietat com l’alteració del mecanisme que activa el nostre sistema cognitiu, fisiològic i emocional davant d’una situació que no és amenaçant. Insistim en què és sa que davant d’una dificultat ens posem nerviosos i el nostre sistema s’activi com, per exemple, en una reunió de feina on hem de donar explicacions sobre una mala gestió que hem fet; en aquest cas probablement pensarem més en les coses que no hem fet bé en el passat (biaix cognitiu) i no en les solucions, és també probable que transpirem o la nostra respiració s’acceleri (activació fisiològica) i a nivell emocional sentim frustració o rabia (increment de la sensibilitat emocional). Seguint en el mateix exemple, podríem parlar de trastorns d’ansietat quan la resposta cognitiva, fisiològica i emocional es manifesta en situacions que són quotidianes (reunions ordinàries) i ens acaben dificultant anar a treballar, és a dir, aquesta activació del nostre sistema es produeix davant situacions quotidianes no amenaçants.
Entenem l’ansietat com un mecanisme sa i adaptatiu i el trastorn d’ansietat com una dificultat per afrontar els reptes del nostre dia a dia.
Es coneix que molts trastorns d’ansietat tenen el seu origen a la infància i tendeixen a persistir si no es tracten, per això és important demanar ajuda al pediatra o professional de la psicologia si detectem dificultats en el desenvolupament dels infants. Dels trastorns d’ansietat també sabem que la majoria apareixen més freqüentment en dones que en homes. Hi ha diferents tipus de trastorns d’ansietat (aspecte que veurem al post Com lluitar contra l’ansietat?) i cada trastorn d’ansietat es diagnostica quan els símptomes no són atribuïts als efectes fisiològics d’una substància (medicament o droga) o una altra afectació mèdica o mental.
Podem classificar els diferents factors que ens poden causar un trastorn d’ansietat en tres grans blocs: factors de risc genètics i fisiològics, factors de risc temperamentals i factors de risc ambientals.
Poden ser causes de trastorns d’ansietat els canvis en la vida de les persones com, per exemple, els processos migratoris, catàstrofes que suposin períodes de separació de les figures familiars de referència, etc.
En relació als factors de risc genètics i fisiològics, segons el DSM-5, certes estructures cerebrals (com la amígdala) estan implicades en el desenvolupament del trastorn de pànic i altres trastorns d’ansietat. Se sap també que les filles i filles de mares i pares diagnosticats de trastorns d’ansietat, trastorns de depressió i trastorns bipolars tenen més risc de patir trastorns de pànic. Així mateix es coneix que la probabilitat d’heretar agorafòbia es del 61% i que un terç de patir patir trastorn d’ansietat generalitzada té origen genètic. Per altra banda, les persones amb fòbia a les ferides, la sang o les injeccions (agulles, punxades, etc.) presenten una tendència particular per perdre el coneixement i desmaiar-se en presència de l’estímul fòbic. Els trets que predisposen a l’ansietat social, com la inhibició conductual, estan altament influenciats genèticament.
En relació als factors de risc temperamentals, alguns trastorns d’ansietat estan relacionats amb la inhibició conductual, tendència a percebre situacions del dia a dia amb tristesa, ràbia o por, una història familiar amb timidesa, aïllament social, etc. Es coneix que, per exemple, algunes característiques que predisposen a les persones al trastorn d’ansietat social són la inhibició del comportament i la por a ser jutjat de manera negativa per familiars, amistats, etc. Com hem comentat, l’ansietat en sí mateixa no és dolenta si bé es coneix que aquelles persones que tenen tendència a interpretar els símptomes de l’ansietat com amenaçants o catastrofistes són persones més propenses a patir atacs de pànic.
Alguns trastorns d’ansietat estan relacionats amb la inhibició conductual, la tendència a percebre situacions quotidianes amb tristesa, ràbia o por, etc.
En relació als factors de risc ambientals podem dir que, per exemple, el trastorn d’ansietat per separació en nenes i nens es pot desenvolupar després d’experimentar un estrès vital com pot ser la mort d’una mascota familiar, una malaltia pròpia o la d’un familiar, un canvi d’escola, el divorci o separació dels pares, una mudança o un canvi de domicili, un procés migratori o una catàstrofe que suposi un període de separació de les figures familiars de referència. En adults joves amb trastorn d’ansietat per separació altres exemples d’estrès vital són l’emancipació (iniciar un nou projecte vital sense la protecció dels pares), iniciar una relació afectiva (de parella) o començar un nou projecte de maternitat o paternitat. Altres factors de risc ambientals com la sobreprotecció dels pares, manca de calidesa afectiva en els models de criança, la pèrdua dels pares, la separació, el maltractament infantil i els abusos sexuals en la infància tendeixen a predir també també altres trastorns d’ansietat. La història d’experiències infantils d’abusos sexuals i maltractament físic són més freqüents en el trastorn de pànic.
I fins aquí el post de les causes més comuns dels trastorns d’ansietat. Si t’interessa la sèrie de posts “Teràpia per l’ansietat a Barcelona” recorda que hi ha altres entrades que poden ser del teu interès.
Psicòleg Roca-Balagué
Psicòleg Col·legiat 16.563
Consulta de Psicologia Roca a les Corts – Barcelona
