Hola de nou! Des de la consulta de Psicologia de Barcelona, seguim amb la cadena de posts sobre les relacions de parella i el grau d’autonomia i de dependència que tenen els seus membres.
Avui tractarem sobre les parelles que combinen els espais comuns amb els espais propis, és a dir, aficions i amics compartits i d’altres que no inclouen la presència de l’altre membre.
Si a l’anterior post parlàvem de parelles que no compartien aficions ni interessos, no és el cas d’aquest tipus de parelles. En aquestes parelles, els interessos compartits són significatius i de valor emocional. Els membres d’aquest tipus de parelles poden tenir projectes a mig i llarg plaç individuals però també comuns. Els interessos dels membres són, a vegades compartits i, a vegades, individuals. Seran els membres de la parella qui faran el possible perquè acabin sent compatibles els espais compartits amb els espais propis. L’escolta activa, l’empatia i les habilitats de negociació seran eines necessàries per arribar a consensos.
Els membres d’aquest tipus de parelles poden tenir projectes a mig i llarg plaç individuals però també comuns
Aquest equilibri és realment difícil de conseguir i pot semblar força utòpic. Tot i això, aquest model de parella seria força sa per tenir cura d’un mateix/a:
- D’una banda, conservem les nostres amistats i aficions.
- D’altra banda, construïm projectes comuns que també ens faran crèixer com a persones.
Avantatges:
- La manera de ser de cada membre (costums, aficions i amistats) continua intacta -o gairebé intacta- abans d’iniciar la relació que durant aquesta.
- Al tenir espais propis, quan la parella comparteix les seves experiències poden enriquir-se més, donat que els membres es nodreixen també de les vivències de l’altre.
- Una possible ruptura de parella afectaria emocionalment en menor mesura als membres de la parella. Per què? Perquè els seus espais personals estan conservats i poden mantenir les rutines que els fan sentir bé. Tot i que els projectes de parella es veuran frustrats, els projectes personals continuaran presents amb la mateixa força que durant la relació.
Inconvenients:
- És un tipus de relació utòpica. Intentar mantenir l’equilibri perfecte entre allò individual i allò compartit, pot generar estrés i pressió.
L’escolta activa, l’empatia i les habilitats de negociació seran eines necessàries per arribar a consensos
Aquest tipus de relació es basa en la igualtat.
En les relacions de parella que es combinen espais compartits amb espais propis (o individuals), cada membre pot entendre les necessitats del seu company/a sentimental i integrar-les en alguna mesura als projectes comuns.
La comprensió i la flexibilitat són aspectes bàsics d’aquest tipus de parelles.
En el proper post parlarem de parelles en les que l’espai individual dels membres va disminuint i l’espai compartit guanya terreny.
Salutacions i que tinguis molt bona setmana!
Roca Balagué
Psicòleg Col·legiat 16563
Psicologia Roca
Consulta de Psicologia Barcelona
